(+34) 937 301 632 info@naturalea.eu
I en aquest riu, què hi fem?

I en aquest riu, què hi fem?

I en aquest riu, què hi fem?

Guía per utilitzar les tècniques de bioenginyeria del paisatge en un marge fluvial.

Un riu és dinàmic, i la primera pregunta que ens hem de fer és si realment cal intervenir a la llera existent o invertir en augmentar el seu espai fluvial.
La no intervenció ha de ser una de les variables a considerar encara que generalment quan ens fixem en un talús és que s’ha detectat un impacte que cal corregir…

Els sistemes urbans de drenatge sostenible

Els sistemes urbans de drenatge sostenible

Els sistemes urbans de drenatge sostenible
Sistemes poc implantats al nostre territori i de gran importància tenint en compte les condicions actuals en l’àmbit mediterrani, en què l’alta urbanització d’alguns sectors i la tendència climàtica predita anticipen un augment de la contaminació per part de les aigües d’escorrentiu urbà.
S’ha de tendir a mantenir sòls permeables a l’hora de dissenyar parcs, jardins i en general definir criteris de urbanització sostenible que permetin reduir els cabals punta i la càrrega contaminant associada a aquests escorrentius.

Informe sobre tractament de talussos amb tècniques de bioenginyeria del paisatge a Catalunya

Informe sobre tractament de talussos amb tècniques de bioenginyeria del paisatge a Catalunya

Document orientatiu per a desenvolupar propostes tècniques per a la revegetació dels espais afectats per les activitats que transformen el territori. L’objectiu és que els talussos han de ser estables, per tant, cal potenciar la seva ràpida revegetació per evitar l’aparició de processos erosius que comportin la pèrdua del sòl de millor qualitat i esdevenir un risc geològic a llarg termini. La degradació ambiental en el cas de talussos fluvials pot ser més important ja que en període d’avinguda, la manca de cohesió i vegetació, pot arribar a provocar la mobilització de gran quantitat de sediments i canvis importants en el seu règim de transport.

Eines per a la resolució de problemàtiques associades a la canalització dels espais fluvials

Eines per a la resolució de problemàtiques associades a la canalització dels espais fluvials

Article sobre les problemàtiques associades a les canalitzacions fluvials com la que es genera en els espais de transició entre les zones on la llera està formigonada amb les zones de llera “natural”.
Quan l’aigua surt de la zona canalitzada amb una velocitat que ha augmentat molt considerablement, es produeix un canvi sobtat en la rugositat del medi i s’augmenta de forma sobtada el coeficient de Manning, cosa que fa que la velocitat disminueixi però havent de transportar el mateix cabal. La conseqüència és que el riu ha de incrementar la seva secció de pas i es generen soscavacions i incisions en la llera…

La restauració de camins i senders. Eines per la qualitat de vida i millora de l’economia local.

La restauració de camins i senders. Eines per la qualitat de vida i millora de l’economia local.

Durant molt temps els Ajuntaments han valorat, com a elements de qualitat de vida dels seus habitants, les infraestructures per a la cultura i l’esport. Però també hi ha uns elements d’importància creixent, que ja són al territori, i que amb un esforç d’inversió molt menor poden esdevenir una eina d’alt ús social: els camins…

Depuració d’aigües residuals amb sistemes naturals

Depuració d’aigües residuals amb sistemes naturals
En el present informe ens centrem en els diferents sistemes naturals de depuració de les aigües residuals com a alternativa eficient, contrastada i de baix cost de manteniment, que a més aporten un valor afegit des del punt de vista ambiental i paisatgístic, afavorint la integració en l’entorn i la naturalització de l’espai.

Canya a la canya. Experiències en el control i eradicació de la canya (Arundo donax)

Canya a la canya. Experiències en el control i eradicació de la canya (Arundo donax)
Des de Naturalea fa molts anys que estem treballant en actuacions que tenen com objectiu el control i eradicació de la canya (Arundo donax). El següent document pretén ser un recull de les conclusions que hem pogut extreure a partir de diferents estudis d’investigació realitzats i de les experiències en les intervencions que hem dut a terme arreu del territori.

L’ús de la fusta de castanyer com a material constructiu

L’ús de la fusta de castanyer com a material constructiu

Degut a la qualitat, disponibilitat, proximitat i sostenibilitat, a Naturalea apostem per la fusta de castanyer sense trasnformar com a material constructiu.

Així fomentem el consum de producte local, donem sortida a la fusta del Montseny, i reduïm l’empremta ecològica amb la reducció de consum de combustible, tant pels processos industrials que s’estalvien al no tractar la fusta, com per les distàn­cies que recorren les fustes d’importació.

Espigons o deflectors? Quina és la diferència?

Espigons o deflectors? Quina és la diferència?
És habitual llegir o escoltar nomenar erròniament deflector a qualsevol estructura transversal al flux, quan aquesta és la definició d’un espigó.

Que és realment un deflector, i quina és la diferència entre un espigó i un deflector?