(+34) 937 301 632 info@naturalea.eu
Metodologia de disseny i càlcul d’obres de bioenginyeria del paisatge

Metodologia de disseny i càlcul d’obres de bioenginyeria del paisatge

 Metodologia de disseny i càlcul d’obres de bioenginyeria del paisatge

Durant la vida útil d’un treball de bioenginyeria del paisatge, els principals canvis es deuen bàsicament a dues raons. D’una banda, els materials vegetals inerts utilitzats en l’obra solen ser biodegradables (fusta, troncs, mantes orgàniques, malles orgàniques, biorotlles, etc.) i les seves propietats canvien amb el temps (la resistència mecànica d’aquests materials disminueix).
I d’altra banda, la vegetació desenvolupa la seva part aèria i subterrània augmentant gradualment les seves capacitats de reforç i estabilització del terreny.
Per tant, incorporar i reflectir el component temporal en l’anàlisi i disseny d’una obra de bioenginyeria del paisatge permet generar metodologies de càlcul més realistes i ajustades a aquest tipus d’intervencions.

La gestió dels escorrentius urbans en el marc de les Solucions Basades en la Naturalesa (NBS)

La gestió dels escorrentius urbans en el marc de les Solucions Basades en la Naturalesa (NBS)

La gestió dels escorrentius urbans en el marc de les Solucions Basades en la Naturalesa (NBS)

Nous criteris per al disseny de la gestió de l’aigua de pluja i els escorrentius en l’espai públic urbà amb solucions basades en la naturalesa (NBS).
A l’informe hi han molts exemples que demostren que una gestió més eficient de l’aigua és possible, que no son actuacions econòmicament inassumibles o inviables tècnicament, i que només es tracta de tenir voluntat tècnica i política per a canviar els termes amb els quals estem acostumats a tractar l’espai urbà.
Ja hi ha prou bagatge, exemples i professionals per a integrar aquestes tècniques en el dia a dia per a la millora dels sistemes de gestió de l’aigua, i no incorporar-les només com a fet excepcional o innovador.
A les zones urbanes, la gestió de l’aigua acostuma a ser un problema, però en realitat és una oportunitat evident quan la seva gestió està basada en les NBS.

Guia per al disseny i la construcció d’entramats

Guia per al disseny i la construcció d’entramats

En aquests darrers anys hem anat constatant l’existència d’obres amb entramats que ometen aspectes bàsics per l’èxit d’aquestes estructures.
La falta de preparació del personal que els dissenya i executa fa que es cometin errors greus com el fonament, l’alçada màxima admissible, l’estructura i el paper de la planta. Alguns han arribat a col·lapsar posant en perill la credibilitat d’aquesta tècnica.
Hem redactat un document que vol ser una guia per a dissenyar i construir un entramat. En el cas de la construcció recomanem però una formació pràctica per exemple assistint als cursos que s’imparteixen des de la AEIP.

Tractament de talussos amb tècniques de bioenginyeria del paisatge a Catalunya

Tractament de talussos amb tècniques de bioenginyeria del paisatge a Catalunya

Document orientatiu per a desenvolupar propostes tècniques per a la revegetació dels espais afectats per les activitats que transformen el territori. L’objectiu és que els talussos han de ser estables, per tant, cal potenciar la seva ràpida revegetació per evitar l’aparició de processos erosius que comportin la pèrdua del sòl de millor qualitat i esdevenir un risc geològic a llarg termini. La degradació ambiental en el cas de talussos fluvials pot ser més important ja que en període d’avinguda, la manca de cohesió i vegetació, pot arribar a provocar la mobilització de gran quantitat de sediments i canvis importants en el seu règim de transport.
Guía per utilitzar les tècniques de bioenginyeria del paisatge en un marge fluvial

Guía per utilitzar les tècniques de bioenginyeria del paisatge en un marge fluvial

Guía per utilitzar les tècniques de bioenginyeria del paisatge en un marge fluvial

Guía per utilitzar les tècniques de bioenginyeria del paisatge en un marge fluvial.

Un riu és dinàmic, i la primera pregunta que ens hem de fer és si realment cal intervenir a la llera existent o invertir en augmentar el seu espai fluvial.
La no intervenció ha de ser una de les variables a considerar encara que generalment quan ens fixem en un talús és que s’ha detectat un impacte que cal corregir…

Eines per a la resolució de problemàtiques associades a la canalització dels espais fluvials

Eines per a la resolució de problemàtiques associades a la canalització dels espais fluvials
Article sobre les problemàtiques associades a les canalitzacions fluvials com la que es genera en els espais de transició entre les zones on la llera està formigonada amb les zones de llera “natural”.
Quan l’aigua surt de la zona canalitzada amb una velocitat que ha augmentat molt considerablement, es produeix un canvi sobtat en la rugositat del medi i s’augmenta de forma sobtada el coeficient de Manning, cosa que fa que la velocitat disminueixi però havent de transportar el mateix cabal. La conseqüència és que el riu ha de incrementar la seva secció de pas i es generen soscavacions i incisions en la llera…

Depuració d’aigües residuals amb sistemes naturals

Depuració d’aigües residuals amb sistemes naturals
En el present informe ens centrem en els diferents sistemes naturals de depuració de les aigües residuals com a alternativa eficient, contrastada i de baix cost de manteniment, que a més aporten un valor afegit des del punt de vista ambiental i paisatgístic, afavorint la integració en l’entorn i la naturalització de l’espai.
Seguiment de l’evolució de la vegetació en illes flotants vegetades

Seguiment de l’evolució de la vegetació en illes flotants vegetades

Seguiment de l’evolució de la vegetació en illes flotants vegetades

Algunes basses on s’han instalꞏlat illes flotants en àrees urbanes, reben aigües de xarxa. La planta helofítica que les conforma, no disposa sempre de nutrients suficients pel seu creixement fet que provoca que no respongui adequadament a les primeres fases d’adaptació. Aquest fet pot provocar clorosis, necrosis i altres fitopatologies que fan perillar l’èxit de la implantació. En una llacuna no es pot adobar com si es tractés d’un parterre, ja que es poden generar efectes secundaris. En el present estudi, es presenten unes proves en les que es va treballar amb tres dosis diferents de fertilització per veure quina d’aquestes pot ajudar millor al creixement dels helòfits que conformen les illes flotants, sense afectar a la qualitat de l’aigua ni generar problemes addicionals.

Desinfecció del material de camp  utilitzat en rius i zones humides

Desinfecció del material de camp utilitzat en rius i zones humides

Desinfecció del material de camp  utilitzat en rius i zones humides

Un dels principals motius en la davallada de les poblacions d’amfibis és l’extensió de la malaltia de la quitridiomicosi, causada per un fong. La seva propagació es troba agreujada per la freqüentació humana dels espais humits, que propaguem el fong a través del material i les eines que duem amb nosaltres.
Naturalea treballa habitualment en zones humides i àmbits fluvials, i per aquest motiu tenim un protocol de desinfecció per al material i les eines després de cada intervenció.

Solucions basades en la Naturalesa (NBS) com una nova manera intel·ligent de gestionar l’urbanisme i l’enginyeria clàssica

Solucions basades en la Naturalesa (NBS) com una nova manera intel·ligent de gestionar l’urbanisme i l’enginyeria clàssica

Solucions basades en la Naturalesa (NBS) com una nova manera intel·ligent de gestionar l’urbanisme i l’enginyeria clàssica

Les solucions basades en la natura (NBS) són una alternativa real per mitigar els perills hidrometeorològics davant les solucions grises clàssiques. A causa de la pèrdua i la disponibilitat limitada d’espais verds en les àrees metropolitanes, per culpa de la ràpida urbanització en les últimes dècades, hi ha la necessitat de promoure ciutats sostenibles per al futur.

Els sistemes urbans de drenatge sostenible

Els sistemes urbans de drenatge sostenible

Els sistemes urbans de drenatge sostenible
Sistemes poc implantats al nostre territori i de gran importància tenint en compte les condicions actuals en l’àmbit mediterrani, en què l’alta urbanització d’alguns sectors i la tendència climàtica predita anticipen un augment de la contaminació per part de les aigües d’escorrentiu urbà.
S’ha de tendir a mantenir sòls permeables a l’hora de dissenyar parcs, jardins i en general definir criteris de urbanització sostenible que permetin reduir els cabals punta i la càrrega contaminant associada a aquests escorrentius.

La restauració de camins i senders. Eines per la qualitat de vida i millora de l’economia local.

La restauració de camins i senders. Eines per la qualitat de vida i millora de l’economia local.

Durant molt temps els Ajuntaments han valorat, com a elements de qualitat de vida dels seus habitants, les infraestructures per a la cultura i l’esport. Però també hi ha uns elements d’importància creixent, que ja són al territori, i que amb un esforç d’inversió molt menor poden esdevenir una eina d’alt ús social: els camins…

Canya a la canya. Experiències en el control i eradicació de la canya (Arundo donax)

Canya a la canya. Experiències en el control i eradicació de la canya (Arundo donax)
Des de Naturalea fa molts anys que estem treballant en actuacions que tenen com objectiu el control i eradicació de la canya (Arundo donax). El següent document pretén ser un recull de les conclusions que hem pogut extreure a partir de diferents estudis d’investigació realitzats i de les experiències en les intervencions que hem dut a terme arreu del territori.

L’ús de la fusta de castanyer com a material constructiu

L’ús de la fusta de castanyer com a material constructiu

Degut a la qualitat, disponibilitat, proximitat i sostenibilitat, a Naturalea apostem per la fusta de castanyer sense trasnformar com a material constructiu.

Així fomentem el consum de producte local, donem sortida a la fusta del Montseny, i reduïm l’empremta ecològica amb la reducció de consum de combustible, tant pels processos industrials que s’estalvien al no tractar la fusta, com per les distàn­cies que recorren les fustes d’importació.

Espigons o deflectors? Quina és la diferència?

Espigons o deflectors? Quina és la diferència?
És habitual llegir o escoltar nomenar erròniament deflector a qualsevol estructura transversal al flux, quan aquesta és la definició d’un espigó.

Que és realment un deflector, i quina és la diferència entre un espigó i un deflector?