FaceBook Twitter
Subscriviu-vos al nostre butlletí:
Castellano - Català - English
Bioenginyeria i paisatge
Solucions executives i assessorament
Foto capçalera 1
 
Foto capçalera 2
 
Foto capçalera 3
 
Les plantes i la bioenginyeria
En els nostres rius i aiguamolls trobem plantes herbàcies amb unes propietats molt especials degut a la seva adaptació a una zona altament dinàmica: avingudes, sequeres, transport de sediments, etc. Clàssicament s'han utilitzat arbres i arbustos de ribera (salzes, verns, etc) per estabilitzar marges de rius però aquests, per ser efectius, necessiten uns requeriments mínims d'humitat difícils d'assolir en l'àmbit mediterrani.

Ens referim a les tècniques d'estabilització amb material viu o enginyeria naturalística que es basen en la utilització de material viu: estaca, plantació, entramats, faixina, etc. A més de la humitat, un altre límit per a aquestes tècniques en zones d'alta pressió demogràfica és que el desenvolupament dels arbres en lleres, on s'ha reduït artificialment la secció, pot ser problemàtic en cas d'avingudes.

Per tant la bioenginyeria, sense descartar el recurs de les plantacions d'arbres i arbustos en determinats casos i circumstàncies, opta prioritàriament per l'ús de les herbàcies com a manera més ràpida d'estabilització.

Una vegada que tenim l'escenari de la nostra restauració estabilitzat és possible plantejar les plantacions en funció de les característiques del medi, del projecte i de la viabilitat del seu manteniment .

La bioenginyeria aplicada a rius ve introduint la utilització d'herbàcies des de finals del segle XX. Entre les plantes que es fan servir amb més freqüència es troben el lliri groc (Iris pseudacorus), el canyís (Phragmites australis), el jonc boval (Scirpus holoschoenus), resistent a sequeres però també a avingudes, el jonc (Juncus acutus), resistent a la salinitat, Carex vulpina, Carex pendula, Claudium mariscum, les bogues (Typha sp), etc. Existeixen a la península més de 30 espècies amb propietats d'interès aplicables a problemes ambientals i estructurals i en queden moltes amb què experimentar i treballar en el futur.

Aquestes plantes tenen propietats que les fan idònies per a treballar amb elles en bioenginyeria fluvial. En el cas del lliri, per exemple, es clava literalment a terra amb una arrel pivotant que arriba a més de dos metres de llarg, i es plega completament al pas d'una avinguda perquè no pugui ser arrencada. El seu sistema d'implantació resulta molt interessant, doncs la introducció estratègica d'aquesta espècie pot resultar més rendible, en molts sentits, que una escullera. A més, aquesta planta no només pot aguantar el pas d'una avinguda sense ser afectada, sinó que també pot estructurar la base d'un marge fluvial impedint que l'aigua arrenqui altres espècies de caracter tapissant (per exemple, la introducció d'aquesta espècie al frontal dels aiguamolls de canyís per a la depuració terciària al riu Besòs, ha impedit moltes arrencades). D'altra banda, al tractar-se d'una espècie que en aigües eutròfiques, a les quals és molt resistent, pot arribar a crear unes fulles de gairebé dos metres, al doblegar-se protegeixen també el sòl.

Un altre exemple és el canyís (Phragmites australis). Es tracta d'una altra herbàcia interessant que actua de forma tapissant combinant una resistència acceptable juntament amb una gran capacitat indirecta per a la depuració d'aigües. L'associació dels bacteris que actuen en la descomposició orgànica, en simbiosi amb els seus rizomes, és un sistema natural molt efectiu. Els mateixos bacteris que utilitzem a les depuradores convencionals d'aigües per al tractament biològic, el que es coneix com una sopa de bacteris, viuen associats al canyís. Aquesta espècie protegeix els microorganismes dels canvis ambientals que poden ser letals i crea una estructura estable.

En unes basses de tractament terciari a Can Cabanyes, Granollers, només amb l'efecte del canyís i la boga es disminueixen el nitrogen amoniacal de 38,46 a menys de 1 mgN/l i la DBO5 de 43,66 a 7,75 mgO/l entre l'aigua de sortida i entrada. D'altra banda, cal destacar també que aquesta espècie pot resistir tant un intens estiatge a l'estiu com la vida submergida a mig metre de profunditat.
NATURALEA      Terra Alta, 51      Pol. Industrial Can Carner      08211-Castellar del Vallès (Barcelona)      info@naturalea.eu      tel: (+34) 937 301 632